Les Jornades Internacionals de Coeducació han estat un espai per compartir, reflexionar i per debatre l'estratègia de treball per avançar en la coeducació.
FETE-UGT ha assumit el compromís de continuar avançant
En aquest blog trobaràs les diferents propostes i reflexions que s'han plantejat en les jornades i que hem gravat en vídeo.
Reflexions i debat que estem continuant en altres espais en xarxa, com a Facebook. Et convidem a participar-hi.
També et recomanem la pàgina web Educant en Igualtat on trobaràs molts materials per treballar en l'objectiu d'avançar en igualtat.
dissabte, 23 d’octubre del 2010
Reflexions plantejades a partir de les jornades
Clausura Jornadas Internacionales de Coeducación. Luz Martínez Ten y Roser Font from educando en igualdad on Vimeo.
Clausura: Luz Martínez Ten. Secretaria de Politiques Socials de FETE-UGT i Roser Font, Secretaria General de FETE-UGT Catalunya
ANOTACIOS PER A UN FULL DE RUTA
1- L'escola mixta no és coeducació.
En l'actualitat segueixen existint situacions que discriminen a les noies i impedeixen el ple desenvolupament vital i emocional dels nois.
2- És necessari repensar l'escola des d'una perspectiva coeducativa i democràtica que redirigeixi les seves finalitats a la formació integral d'alumnes i alumnes en el seu ple desenvolupament emocional, cognitiu i social, educant per compartir la vida en igualtat, contribuint a construir una societat més justa, equitativa, solidària i sostenible tant per a les dones com per als homes.
3- És urgent transformar l'organització del centre escolar per aconseguir les finalitats educatives que defensem:
. Plans d'igualtat
. Agents d'igualtat amb hores, funcions, formació
. Participació del conjunt de la comunitat escolar i l'entorn social
4- El professorat és el protagonista del canvi, dones i homes, per la qual cosa és necessari i imprescindible dissenyar i desenvolupar programes de formació obligatòria tant inicial, contínua i d'especialització amb una metodologia reflexiva que ajudi a comprendre les actituds sexistes modificant-les i aprendre a utilitzar metodologia i continguts per a la pràctica coeducativa.
5- Redissenyar el currículum escolar incorporant els sabers, interessos i les contribucions de les dones en el conjunt del currículum, en tots els nivells i col·locant en el cor de l'ensenyament aquells valors, coneixements actituds i destreses relacionats amb les cures que són imprescindibles per a una vida plena, responsable i equilibrada.
Per això és necessari:
Introduir perspectiva de gènere en :
. llenguatge
. continguts
. llibres de text
. metodologia
. pràctica escolar
. convivència
6- Incorporar l'educació dels afectes i la sexualitat en tots els nivells escolars formant en relacions d'igualtat, respecte i reconeixement de la diversitat.
Factors bàsics per aprendre drets i responsabilitat i bandejant la violència de gènere.
7- Treballar des d'una perspectiva, pràctica i teoria que ens ajudi a avançar en una escola coeducativa i democràtica, visibilitzant les bones experiències , creant xarxes, utilitzant les noves tecnologies i reconeixent la contribució i l'autoritat de les persones que estan creant teoria i pràctica *coeducativa, democràtica i de pau.
dimecres, 20 d’octubre del 2010
dilluns, 18 d’octubre del 2010
Experiències en Coeducació. Jordi Ibañez i Neus Juvillá.
Escola Hospitalet - Coeducació from Educando en Igualdad on Vimeo.
L'experiència de treballar amb la coeducació a l'Institut Eduard Fontseré a l'Hospitalet de Llobregat
L’Institut Eduard Fontserè està situat al barri de La Florida de L’Hospitalet de Llobregat, on la població va passar, a finals de la dècada dels 90, de famílies immigrants interiors a famílies procedents d’altres països, com a el Marroc, Paquistà, la Xina, zones d’Amèrica del Sud i de l’Àfrica Subsahariana., així com població gitana i centroeuropea. La població autòctona es caracteritza majoritàriament per estar ocupada en llocs de treball amb poca qualificació professional i, en ocasions, de famílies desestructurades. Com a conseqüència d’aquesta situació l’alumnat està poc motivat, no té massa aspiracions i la família i l’entorn no contribueixen positivament a millorar-les.
L’Institut Eduard Fontserè és un centre educatiu públic amb una intenció i vocació de ser socialment útil a la nostra ciutat. Som una institució oberta a l’entorn i vinculada a ell, i amb la preocupació per esdevenir un punt de referència en la vida educativa, cultural i associativa del nostre barri. És per això que treballem conjuntament amb l’associació de veïns i l’Ajuntament, entre altres entitats, a fi de millorar la formació del nostre alumnat i l’entorn del nostre barri.
Des de l’any 2007 vam iniciar un projecte educatiu de coeducació en el nostre centre.
dissabte, 16 d’octubre del 2010
Luz Martínez Ten. Propostes de coeducació
Luz Martínez Ten. Coeducación from educando en igualdad on Vimeo.
Propostes per a la coeducació
Luz Martínez Ten es la Secretaria de Polítiques Socials de FETE-UGT
Educando en Igualdad
View more presentations from educandoenigualdad.
Pere Darder. Educació emocional
Untitled from educando en igualdad on Vimeo.
Pere Darder es llicenciat en Filosofia i doctor en Ciencies de l' Educació. Cofundador de la Asociació de maestres Rosa Sensat
Rosa Marí Ytarte
Rosa Marí Ytarte from educando en igualdad on Vimeo.
Un recurregut pels pilars de la igualtat en coeducació.
Intervenció en castellà,
divendres, 15 d’octubre del 2010
Els plans d'igualtat als centres educatius. Aida Ruíz
Proposta de reflexió de la Directora de la Fundació Maria Aurèlia Capmany que analitza els plans d'igualtat a les Jornades.
- Accés al document complert
- Accés al document complert
Coeducar en temps d’igualtat formal + polítiques d’igualtat.Ana de Miguel
En primer lloc desenvolupem algunes claus per explicar com es reprodueix la desigualtat sexual en les societats formalment igualitàries, és més, en les societats amb polítiques actives d'igualtat i que s'autoconceben com a societats compromeses amb la igualtat.
Farem un mínim balanç d'avenços i retrocessos. Alguns retrocessos no són tals, els interpretem així perquè el que ha canviat és la nostra mentalitat -de catifes a persones- i situacions que abans toleràvem ens resulten cada dia que passa més insuportables.
En segon lloc ens centrem en la figura del professorat i la formació del professorat com a condició necessària, encara que no sigui suficient, per arrencar d'una vegada amb un projecte clar de coeducació que vagi més enllà del voluntariat individual
Farem un mínim balanç d'avenços i retrocessos. Alguns retrocessos no són tals, els interpretem així perquè el que ha canviat és la nostra mentalitat -de catifes a persones- i situacions que abans toleràvem ens resulten cada dia que passa més insuportables.
En segon lloc ens centrem en la figura del professorat i la formació del professorat com a condició necessària, encara que no sigui suficient, per arrencar d'una vegada amb un projecte clar de coeducació que vagi més enllà del voluntariat individual
Taller 2: Com dissenyar un plà d'igualtat en el centre educatiu. Propostes per a la construcció de la coeducació. Equip Pandora.
1. Marc teòric sobre la proposta coeducativa:
- Més enllà de l'educació mixta. Avenços i dificultats en el segle XXI.
- Punt de partida i metes de la coeducació.
- Currículum ocult i oportunitats coeducatives en diversos àmbits educatius: didàctica i metodologia, atenció a la diversitat, llenguatge, educació afectiu-sexual, espais i temps, orientació professional i vital, educar en la comunicació, resolució de conflictes i convivència.
2. Com afinar la mirada:
A partir d'uns d'exemples reals, no molt evidents i que poden passar desapercebuts, es reflexiona en equips sobre androcentrisme/sexisme/discriminació/violència simbòlica en l'escola i es busquen formes d'intervenció coeducativa.
3. Propostes coeducatives des de l'experiència i recursos:
Es presenten algunes experiències coeducatives en centres relacionades amb les diferents situacions analitzades.
S'oferixen alguns recursos perquè puguin seguir aprenent.
Hi ha una primera part teòrica amb presentació i una segona part pràctica per a debatre en grups.
- Més enllà de l'educació mixta. Avenços i dificultats en el segle XXI.
- Punt de partida i metes de la coeducació.
- Currículum ocult i oportunitats coeducatives en diversos àmbits educatius: didàctica i metodologia, atenció a la diversitat, llenguatge, educació afectiu-sexual, espais i temps, orientació professional i vital, educar en la comunicació, resolució de conflictes i convivència.
2. Com afinar la mirada:
A partir d'uns d'exemples reals, no molt evidents i que poden passar desapercebuts, es reflexiona en equips sobre androcentrisme/sexisme/discriminació/violència simbòlica en l'escola i es busquen formes d'intervenció coeducativa.
3. Propostes coeducatives des de l'experiència i recursos:
Es presenten algunes experiències coeducatives en centres relacionades amb les diferents situacions analitzades.
S'oferixen alguns recursos perquè puguin seguir aprenent.
Hi ha una primera part teòrica amb presentació i una segona part pràctica per a debatre en grups.
dijous, 14 d’octubre del 2010
Taller: Prevenció violència de génere. Patricia Verdés
Objectiu
La meva intenció en aquest taller de dues hores que compartirem és que cada una de les dones i homes participants puguem arribar a enunciar almenys una clau que, en la nostra pràctica educativa, ens permeti desplaçar la violència contra les dones i les nenes de la vida i les relacions de la nostra escola.
Desenvolupament
Per a això, m'agradaria que féssim visibles algunes de les maneres en les quals es cola la violència contra les dones a l'escola, i des d'allà, reflexionar entorn d'algunes pràctiques que possibiliten que aquesta violència no tingui cabuda. És a dir, pràctiques que permetin eixamplar l'espai per a la pau i les relacions en llibertat de i entre els sexes.
Per desenvolupar aquesta tasca, ens recolzarem en la reflexió sobre la nostra pròpia experiència educativa i en la d'altres educadores i educadors que ho fan cada dia.
També coneixerem alguns recursos didàctics que poden ajudar-nos a continuar amb la reflexió que iniciem en aquest taller.
Patricia Verdés Giménez
La meva intenció en aquest taller de dues hores que compartirem és que cada una de les dones i homes participants puguem arribar a enunciar almenys una clau que, en la nostra pràctica educativa, ens permeti desplaçar la violència contra les dones i les nenes de la vida i les relacions de la nostra escola.
Desenvolupament
Per a això, m'agradaria que féssim visibles algunes de les maneres en les quals es cola la violència contra les dones a l'escola, i des d'allà, reflexionar entorn d'algunes pràctiques que possibiliten que aquesta violència no tingui cabuda. És a dir, pràctiques que permetin eixamplar l'espai per a la pau i les relacions en llibertat de i entre els sexes.
Per desenvolupar aquesta tasca, ens recolzarem en la reflexió sobre la nostra pròpia experiència educativa i en la d'altres educadores i educadors que ho fan cada dia.
També coneixerem alguns recursos didàctics que poden ajudar-nos a continuar amb la reflexió que iniciem en aquest taller.
Patricia Verdés Giménez
Taller: Contes que Conten. Elvira Novell i Mar González
En aquest taller realitzarem un passeig per la narració oral i escrita, un recorregut pel territori de les històries i les paraules partint dels contes populars de tradició oral per a arribar a la literatura infantil i juvenil actual. Tot això amb una mirada no sexista, amb ulls de dona i de les nenes que vam ser.
L'art de la narració és antic, tan antic com la humanitat i en totes les civilitzacions va sorgir una fórmula per a parlar de les coses intangibles, del que no es veu ni s'escolta.
La capacitat de narrar ha estat una de les grans conquestes humanes en el llarg camí de l'evolució, la capacitat de contar històries i crear per a un mateix i per als altres un món de ficció. La veu que narra és una veu que crea i que estimula el coneixement i desperta la imaginació.
La narració a través de l'oralitat va alimentar durant segles l'imaginari col·lectiu, dotant-lo d'estructura.
Els contes populars estan construïts amb una arquitectura universal que s'alimenta del llenguatge simbòlic i aquí està el secret de la seva universalitat, però també s'han comportat com un mitjà eficaç per a transmetre els valors dominants de la societat i per això han sofert una utilització que ha dut a la perduda o l'omissió d'alguns d'ells, passant per la censura i les mutilacions.
És important rescatar aquests altres contes que ens han volgut ocultar i posar en valor moltes heroïnes injustament silenciades.
De la mateixa manera, cal donar a conèixer grans autores i autors que han sabut crear bells contes literaris, partint de les històries clàssiques però amb un enfocament distint i personal.
La literatura infantil i juvenil de les últimes dècades ha experimentat un gran auge, trobant-nos amb una enorme producció editorial; és important conèixer les claus i la brúixola que hem de prendre per a no perdre'ns en aquest extens camp.
Realitzarem l'anàlisi de diversos llibres, centrant-nos especialment en l'àlbum il·lustrat, ressaltant la importància de la incorporació de la imatge.
Aquest gènere cobra valor per la transmissió no explícita de sentiments, emocions, rols i valors socials. Analitzant breument l'evolució soferta per aquest tipus de llibres des dels anys 70 fins a l'actualitat, observant el canvi produït en les temàtiques en paral·lel als canvis que s'han donat a nivell social, detenint-nos especialment en llibres que sense perdre el valor literari i artístic són especialment apropiats en situacions especials i difícils.
Continguts:
Importància de la narració i les paraules
Arquitectura simbòlica del conte popular. Universalitat, censura i mutilació.
Altres contes populars, altres heroïnes: Mariquilla, Gretel i altres.
Jugant amb els contes: construir, deconstruir i reconstruir.
Princeses i fades que pensen i somien. Autors fonamentals: Marina Colasanti, Gustavo Martín Garzo,..
Més enllà de les paraules: Imatges que conten.
L'art de la narració és antic, tan antic com la humanitat i en totes les civilitzacions va sorgir una fórmula per a parlar de les coses intangibles, del que no es veu ni s'escolta.
La capacitat de narrar ha estat una de les grans conquestes humanes en el llarg camí de l'evolució, la capacitat de contar històries i crear per a un mateix i per als altres un món de ficció. La veu que narra és una veu que crea i que estimula el coneixement i desperta la imaginació.
La narració a través de l'oralitat va alimentar durant segles l'imaginari col·lectiu, dotant-lo d'estructura.
Els contes populars estan construïts amb una arquitectura universal que s'alimenta del llenguatge simbòlic i aquí està el secret de la seva universalitat, però també s'han comportat com un mitjà eficaç per a transmetre els valors dominants de la societat i per això han sofert una utilització que ha dut a la perduda o l'omissió d'alguns d'ells, passant per la censura i les mutilacions.
És important rescatar aquests altres contes que ens han volgut ocultar i posar en valor moltes heroïnes injustament silenciades.
De la mateixa manera, cal donar a conèixer grans autores i autors que han sabut crear bells contes literaris, partint de les històries clàssiques però amb un enfocament distint i personal.
La literatura infantil i juvenil de les últimes dècades ha experimentat un gran auge, trobant-nos amb una enorme producció editorial; és important conèixer les claus i la brúixola que hem de prendre per a no perdre'ns en aquest extens camp.
Realitzarem l'anàlisi de diversos llibres, centrant-nos especialment en l'àlbum il·lustrat, ressaltant la importància de la incorporació de la imatge.
Aquest gènere cobra valor per la transmissió no explícita de sentiments, emocions, rols i valors socials. Analitzant breument l'evolució soferta per aquest tipus de llibres des dels anys 70 fins a l'actualitat, observant el canvi produït en les temàtiques en paral·lel als canvis que s'han donat a nivell social, detenint-nos especialment en llibres que sense perdre el valor literari i artístic són especialment apropiats en situacions especials i difícils.
Continguts:
Importància de la narració i les paraules
Arquitectura simbòlica del conte popular. Universalitat, censura i mutilació.
Altres contes populars, altres heroïnes: Mariquilla, Gretel i altres.
Jugant amb els contes: construir, deconstruir i reconstruir.
Princeses i fades que pensen i somien. Autors fonamentals: Marina Colasanti, Gustavo Martín Garzo,..
Més enllà de les paraules: Imatges que conten.
Taller : Relacions positives en la pre i l'adolescència. Relacions amoroses. Maria Dolors Renau
.
Aquest taller aquesta especialment destinat a reflexionar i compartir experiències entre persones que treballen amb pre- adolescents o adolescents en l'àmbit de l'educació reglada.
La pre- adolescència i l'adolescència constitueixen un període en què - passats ja els anys de latència- es plantegen nous reptes tant per al o l'educadora com per als i les adolescents. Moltes de les conductes i actituds que apareixen, de vegades, de manera sorprenent en aquesta etapa, tenen tant un aspecte de rebel·lia com d'una gran inseguretat, que es disfressa sovint de respostes en les quals la cerca de referents i models es fa més apressant que mai. D'altra banda els processos maduratius i de canvis fisiològics són netament diferents entre ells i elles. La generalització d'un únic model de tall patriarcal, ens ha impedit sovint percebre la complexitat dels processos femenins que solen ser menys visibles, més ocults i menys fàcils d'identificar.
La metodologia utilitzada consistirà en una breu introducció que donarà lloc a un debat sobre les experiències viscudes. Tot el que es viu, com a professionals de l'educació, com a dones i com a persones, té un enorme valor. Un valor que cal rescatar del silenci en el qual solen naufragar les nostres experiències. Un valor que ens indica alhora els derroters pels quals evoluciona la nostra societat i que es concreten, en l'aquí i en l'ara, en la relació educativa i en els models de conducta que apareixen en un moment donat.
En aquest taller intentarem aproximar-nos a ambdós aspectes del treball educatiu des de la nostra experiència i des d'una clara perspectiva de gènere.
Aquest taller aquesta especialment destinat a reflexionar i compartir experiències entre persones que treballen amb pre- adolescents o adolescents en l'àmbit de l'educació reglada.
La pre- adolescència i l'adolescència constitueixen un període en què - passats ja els anys de latència- es plantegen nous reptes tant per al o l'educadora com per als i les adolescents. Moltes de les conductes i actituds que apareixen, de vegades, de manera sorprenent en aquesta etapa, tenen tant un aspecte de rebel·lia com d'una gran inseguretat, que es disfressa sovint de respostes en les quals la cerca de referents i models es fa més apressant que mai. D'altra banda els processos maduratius i de canvis fisiològics són netament diferents entre ells i elles. La generalització d'un únic model de tall patriarcal, ens ha impedit sovint percebre la complexitat dels processos femenins que solen ser menys visibles, més ocults i menys fàcils d'identificar.
La metodologia utilitzada consistirà en una breu introducció que donarà lloc a un debat sobre les experiències viscudes. Tot el que es viu, com a professionals de l'educació, com a dones i com a persones, té un enorme valor. Un valor que cal rescatar del silenci en el qual solen naufragar les nostres experiències. Un valor que ens indica alhora els derroters pels quals evoluciona la nostra societat i que es concreten, en l'aquí i en l'ara, en la relació educativa i en els models de conducta que apareixen en un moment donat.
En aquest taller intentarem aproximar-nos a ambdós aspectes del treball educatiu des de la nostra experiència i des d'una clara perspectiva de gènere.
Educar en igualtat. Gemma Lienas
A partir d'una anècdota en un museu etnològic de Suïssa, pretenc fer notar com la història ha relegat el saber de les dones, els fets protagonitzats per dones i a les dones mateixes a una perifèria invisible, tan invisible que resulta inexistent.
La mirada que ha invisibilitzat les dones és la mirada androcèntrica, pròpia de la nostra societat i de la majoria de societats del món, totes elles androcèntriques. Aquesta mirada considera allò que és masculí el patró, és a dir, universal, mentre que allò que és femení ho considera particular, per tant sense validesa com a norma.
Aquesta mirada fa que d'homes i de dones s'esperin coses diferents, no pas en funció del seu sexe (biològic) sinó del seu gènere (cultural i, doncs, après).
Així neixen els estereotips de gènere, que afecten la construcció de les persones pel que fa a la seva psicologia, a la seva conducta, als seus rols, a la seva aparença física...
Els estereotips s'aprenen bàsicament imitant i assajant a través de la família, l'escola, el grups d'iguals i els mitjans de comunicació.
Les nenes i els nens arriben a l'escola amb estereotips de gènere apresos a través de la família. L'escola pot modificar aquests estereotips però el professorat ha d'estar preparat si vol fer-ho. No sempre és fàcil si no s'ha treballat prèviament i s'ha copsat que els nostres cervells acumulen a l'inconscient –i al conscient també!- la memòria de 4.000 anys d'una determinada manera d'entendre el món, la que ha dictat el patriarcat.
Des dels anys 70 tenim escoles mixtes, però escola mixta no significa exactament que estiguem practicant la coeducació.
La coeducació implica deixar de banda els estereotips per donar la possibilitat a cada persona de desenvolupar les seves capacitats sense prejudicis previs.
Alguns aspectes importants a l'hora de coeducar són:
- L'ús inclusiu i no discriminador del llenguatge.
- Donar models per tal que nenes i nens puguin fer-se imatges mentals de futur.
- Treballar l'educació emocional, fent especial èmfasi en l'autocontrol de les emocions i l'empatia pel que fa als nens i el desenvolupament de l'autoestima pel que fa a les nenes.
- Ensenyar les criatures a ser crítiques amb els missatges que reben: dels mitjans de comunicació, de la publicitat, del cinema...
- Treballar perquè les relacions entre noies i nois siguin igualitàries i respectuoses.
-Vetllar perquè entre el professorat tampoc hi hagi estereotips de gènere, si no, no servirà de res el que diem, ja que els models tenen més pes.
La mirada que ha invisibilitzat les dones és la mirada androcèntrica, pròpia de la nostra societat i de la majoria de societats del món, totes elles androcèntriques. Aquesta mirada considera allò que és masculí el patró, és a dir, universal, mentre que allò que és femení ho considera particular, per tant sense validesa com a norma.
Aquesta mirada fa que d'homes i de dones s'esperin coses diferents, no pas en funció del seu sexe (biològic) sinó del seu gènere (cultural i, doncs, après).
Així neixen els estereotips de gènere, que afecten la construcció de les persones pel que fa a la seva psicologia, a la seva conducta, als seus rols, a la seva aparença física...
Els estereotips s'aprenen bàsicament imitant i assajant a través de la família, l'escola, el grups d'iguals i els mitjans de comunicació.
Les nenes i els nens arriben a l'escola amb estereotips de gènere apresos a través de la família. L'escola pot modificar aquests estereotips però el professorat ha d'estar preparat si vol fer-ho. No sempre és fàcil si no s'ha treballat prèviament i s'ha copsat que els nostres cervells acumulen a l'inconscient –i al conscient també!- la memòria de 4.000 anys d'una determinada manera d'entendre el món, la que ha dictat el patriarcat.
Des dels anys 70 tenim escoles mixtes, però escola mixta no significa exactament que estiguem practicant la coeducació.
La coeducació implica deixar de banda els estereotips per donar la possibilitat a cada persona de desenvolupar les seves capacitats sense prejudicis previs.
Alguns aspectes importants a l'hora de coeducar són:
- L'ús inclusiu i no discriminador del llenguatge.
- Donar models per tal que nenes i nens puguin fer-se imatges mentals de futur.
- Treballar l'educació emocional, fent especial èmfasi en l'autocontrol de les emocions i l'empatia pel que fa als nens i el desenvolupament de l'autoestima pel que fa a les nenes.
- Ensenyar les criatures a ser crítiques amb els missatges que reben: dels mitjans de comunicació, de la publicitat, del cinema...
- Treballar perquè les relacions entre noies i nois siguin igualitàries i respectuoses.
-Vetllar perquè entre el professorat tampoc hi hagi estereotips de gènere, si no, no servirà de res el que diem, ja que els models tenen més pes.
Pere Darder
Llicenciat en Filosofia i doctor en Ciències de l'Educació. Professor emèrit de la UAB, i President del Consell Escolar de Catalunya.
Durant uns 20 anys va realitzar tasques de gestió i docència a primària i secundària. Posteriorment, s'incorpora a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
La seva reflexió, activitats i publicacions s'han centrat en la formació inicial i permanent del professorat, en la gestió, organització i avaluació dels centres educatius i del grup-classe, en la renovació pedagògica i en la funció de les emocions en la vida personal i social i en l'educació.
Gemma Lienas. Presentació de la Conferencia Inaugural
En les properes hores penjarem la conferència en video. De moment aquí teniu la presentació de la Gemma que ha servit de guia de la seva intervenció.
Carlos López Cortiñas. El reto de educar en igualdad.
Untitled from educando en igualdad on Vimeo.
Carlos Lopez Cortiñas. Secretari General de FETE-UGT. Educar en igualtat, educar en valors, educar en la diversitat. Intervenció a la roda de premsa.
Gemma Lienas. Coeducació
Untitled from educando en igualdad on Vimeo.
Gemma Lienas explica la seva proposta per treballar en coeducació. Roda de Premsa de les Jornades Internacionals de Coeducació. 14 d'obtubre 2010
Roser Font. Roda de Premsa presentació de les Jornades
Roser Font from educando en igualdad on Vimeo.
La Roser Font, Secretaria General de FETE-UGT Catalunya ha presentat aquest matí les Jornades Internacionals de Coeducació que començan aquesta tarda a Barcelona. A la seu Rosa Sensat.
Aquest és el començament de la seva intervenció.
La continuació de les Jornades... en xarxa
Amb la finalitat de continuar treballant en coeducació després de les jornades, hem creat espais virtuals que pots seguir i podem participar.
Els videos de les principals conferències i intervencions a les taules rodones de les jornades les trobaràs en el blog creat per a la trobada. També les presentacions. En els propers dies estarà tot pujat però ja pots consultar molt material.
BLOGS
Castellà:
http://www.coeducaacion.blogspot.com/
Català:
http://www.coeducaacio.blogspot.com/
Cadascuna de les entrades del blog es poden comentar, així que amb els comentaris podem seguir el debat de cadascun dels temes i presentacions.
L'objectiu és crear una comunitat d'aprenentatge aprofitant les possibilitats que ens ofereix la internet. Una comunitat que ja hem iniciat i que està funcionant molt bé en Facebook.
En el grup de la comunditat d'aprenentatge en Facebook en castellà ja participen més de 70 persones, moltes companyes i companys d'Amèrica Llatina.
El grup en català està per iniciar encara que creat... us animem al fet que us *sumeis. *Podeis participar en els dos espais.
FACEBOOK
Comunitat d'Aprenentatge Coeducació. Facebook.
Castellà
http://www.facebook.com/home.php?#!/*group.*php?*gid=129856297065966
Català
http://www.facebook.com/home.php?#!/*group.*php?*gid=131987676850724
La comunitat d'aprenentatge té també suport en blog
Castellà
http://coeducacioncomunidaddeaprendizaje.blogspot.com/
Català
http://coeducaciocomunitatdaprenentatge.blogspot.com/
Us recordem finalment que teniu un munt de recursos en coeducació per seguir treballant en la web d'Educació Educant en Igualtat
http://www.educandoenigualdad.com
Català:
http://www.coeducacio.org
Els videos de les principals conferències i intervencions a les taules rodones de les jornades les trobaràs en el blog creat per a la trobada. També les presentacions. En els propers dies estarà tot pujat però ja pots consultar molt material.
BLOGS
Castellà:
http://www.coeducaacion.blogspot.com/
Català:
http://www.coeducaacio.blogspot.com/
Cadascuna de les entrades del blog es poden comentar, així que amb els comentaris podem seguir el debat de cadascun dels temes i presentacions.
L'objectiu és crear una comunitat d'aprenentatge aprofitant les possibilitats que ens ofereix la internet. Una comunitat que ja hem iniciat i que està funcionant molt bé en Facebook.
En el grup de la comunditat d'aprenentatge en Facebook en castellà ja participen més de 70 persones, moltes companyes i companys d'Amèrica Llatina.
El grup en català està per iniciar encara que creat... us animem al fet que us *sumeis. *Podeis participar en els dos espais.
Comunitat d'Aprenentatge Coeducació. Facebook.
Castellà
http://www.facebook.com/home.php?#!/*group.*php?*gid=129856297065966
Català
http://www.facebook.com/home.php?#!/*group.*php?*gid=131987676850724
La comunitat d'aprenentatge té també suport en blog
Castellà
http://coeducacioncomunidaddeaprendizaje.blogspot.com/
Català
http://coeducaciocomunitatdaprenentatge.blogspot.com/
Us recordem finalment que teniu un munt de recursos en coeducació per seguir treballant en la web d'Educació Educant en Igualtat
http://www.educandoenigualdad.com
Català:
http://www.coeducacio.org
Marta Selva i Masoliver
És historiadora, llicenciada en Història Moderna i Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de 1975 ha format part de la cooperativa Drac Màgic, que té com a objectiu la difusió de la cultura audiovisual i que organitza, entre d’altres activitats, la Mostra de Films de Dones de Barcelona de la qual ha estat coodirectora.
És professora de cinema i audiovisuals a la Facultat Rovira i Virgili. També ha impartit classes a la Universitat Oberta de Catalunya, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Autònoma de Barcelona des de 1997, desenvolupant matèries a les llicenciatures de Publicitat, Periodisme i Comunicació Audiovisual.
Ha publicat diversos estudis, ponències i comunicacions sobre la representació de les dones en els mitjans de comunicació, elaborant també materials pedagògics i de difusió cinematogràfica.
Va formar part del Projecte Educatiu de Ciutat de l’Ajuntament de Barcelona, va participar a la comissió assessora per a la reforma educativa del Departament d’Ensenyament i va ser vicepresidenta del Fòrum d'Entitats de persones usuàries de l'audiovisual, del Consell de l'Audiovisual de Catalunya.
Actualment és presidenta de l'Institut Català de les Dones, des del 2003.
Anna Solà Arguimbau
És llicenciada en Art per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha codirigit la cooperativa promotora de Mitjans Audiovisuals, Drac Màgic, que té com a objectiu principal la difusió de la cultura audiovisual i que organitza entre d’altres, la Mostra de Films de Dones.
Ha estat professora associada de Cinema, Vídeo i Televisió de l'Escola Multimèdia de la Universitat Politècnica de Catalunya, alhora que ha treballat en el camp de la crítica i la didàctica cinematogràfica, essent coautora de diverses publicacions.
També ha publicat diversos textos sobre educació i llenguatge audiovisual, a més d'haver dirigit la col·lecció de materials produïts per a les campanyes de divulgació cinematogràfica desenvolupades en diversos municipis de Catalunya.
Va ser gerent de l’Institut Català de les Dones des del gener de 2004 al maig de 2006 i posteriorment nomenada directora del Pla d’Acció i Desenvolupament de les Polítiques de Dones el 26 de gener de 2007 de l’Institut Català de les Dones, passant a ser directora executiva el 17 de juny de 2008, càrrec de duu a terme en l’actualitat.
Rosa Marí Ytarte
És Llicenciada en Ciències de l'Educació i Doctora en Pedagogia per la Universitat de Barcelona. En l'actualitat és professora a la Facultat de Ciències Socials (Educació Social) d'Universitat de Castella-La Manxa, impartint les matèries d'Interculturalitat i educació, Animació Sociocultural i desenvolupament local, i Educació i Gènere.
Col·labora també en el curs d'Especialista sobre Gènere impartit en l'UCLM. És Coordinadora del Grup d'Investigació en Educació Social de Castella-La Manxa (GIES) i membre del GRUP d'investigació sobre exclusió i control social de la Universitat de Barcelona.
Ha realitzat diverses publicacions d'articles i llibres entre els quals es pot destacar: Cultures contra ciutadanies? Models inestables en Educació i Diversitat, identitats i ciutadanies. Actualment col·labora a la Revista Aula Educativa, coordinant la secció d'acció sociocomunitària i forma part del Consell de Redacció de la Revista Pedagogia Social, revista Interuniversitària, editada per la Societat Iberoamericana de Pedagogia Social, de la qual és membre.
Mercé Otero
La trajectòria personal i professional de Mercè Otero (Barcelona, 1947) es resumeix en quasi quatre dècades d'intens activisme en favor de la igualtat d'oportunitats entre homes i dones. I aquesta lluita, que arrenca els darrers anys de la dictadura franquista, ha trobat a les aules un dels seus escenaris més recorrents.
Mestra vocacional —tenia ben clar quina seria la seva ocupació des dels tres anys d'edat—, va llicenciar-se en Filologia Clàssica el 1969 a la Universitat de Barcelona (UB).
Després d'un breu periple com docent a l'Institut Maragall, les Salesianes de Sepúlveda, la UB i l'IES de Viladecans, va començar a impartir classes de llengua castellana a l'IES Santa Eulàlia de l'Hospitalet de Llobregat, centre que arribaria a dirigir i que assistiria al seu comiat com a professora d'institut, fa només uns mesos.
En l'actualitat, col·labora amb la Secretaria de la Dona de CCOO i dóna suport a projectes de coeducació, amb els quals es persegueix un ensenyament integrador i deslliurat d'actituds i missatges sexistes o discriminatoris.
dimecres, 13 d’octubre del 2010
Amparo Tomé. Notes per al debat
La Coeducació al segle XXI incorpora com a trets fonamentals la cura de les persones, de la naturalesa i de la vida i el valor d'elles.
Des que el feminisme dels anus 70 ens disposés a moltes dones i a alguns homes a mirar els processos educatius de les nenes primer i en els 90 dels nens, amb lupa, podem assegurar que afortunadament s'han aconseguit algunes de les reinvindicacions, unes altres encara estan pendents i que tant en aquells anys com avui dia eren fonamentals per a la vida de les dones.
Reivindicacions com:
Igual retribucció pel mateix tipus de treball
Igualtat d'oportunitats en l'educació i en el treball.
Control sobre el nostre cos i llibertat per avortar.
Guarderies gratuïtes 24 hores.
Independència legal i financera.
Acabar amb la discriminació de les dones lesbianes i el dret a definir la nostra pròpia sexualitat.
Alliberar-nos de la intimidació per amenaça, usos de les violències sense tenir en compte l'edat, l'estatus legal o marital.
Acabar amb tot tipus de lleis, institucions, etc. que perpetuan el sexisme, la dominació masclista i les agressions dels homes contra les dones.
Què ha canviat en les noves reivindicacions feministes en aquests ultims anys?
Alliberar els cossos de les dones de la comercialització i l'obsessiva tirania del mercat.
Llibertat sexual.
Acabar amb tot tipus de violències contra les dones i dels homes entre si.
Igualtat de responsabilitats a la casa i en el treball.
Repensar les religions i la politica des del feminisme.
Erradicar el sexisme dels diferents aspectes culturals.
Reivindicar el feminisme.
El treball coeducatiu que estem desenvolupant des de fa ja alguns anys, ha obert el ventall de treball quan hem constatat en les ultimes investigacions que els nens homes sofreixen encara que en menor mesura del totalitarisme del mercat també, que la pressió de ser homes d'una determinada manera els limita a ells i va contra totes les dones, etc.
Des dels anys 90 hem buscat aquells valors que són comuns i bàsics en la educació de nenes i nens. Entre ells està el valor de la responsabilitat en tots els àmbits de la vida i sobretot de la cura de les persones, de la naturalesa i de la vida.
Des que el feminisme dels anus 70 ens disposés a moltes dones i a alguns homes a mirar els processos educatius de les nenes primer i en els 90 dels nens, amb lupa, podem assegurar que afortunadament s'han aconseguit algunes de les reinvindicacions, unes altres encara estan pendents i que tant en aquells anys com avui dia eren fonamentals per a la vida de les dones.
Reivindicacions com:
Igual retribucció pel mateix tipus de treball
Igualtat d'oportunitats en l'educació i en el treball.
Control sobre el nostre cos i llibertat per avortar.
Guarderies gratuïtes 24 hores.
Independència legal i financera.
Acabar amb la discriminació de les dones lesbianes i el dret a definir la nostra pròpia sexualitat.
Alliberar-nos de la intimidació per amenaça, usos de les violències sense tenir en compte l'edat, l'estatus legal o marital.
Acabar amb tot tipus de lleis, institucions, etc. que perpetuan el sexisme, la dominació masclista i les agressions dels homes contra les dones.
Què ha canviat en les noves reivindicacions feministes en aquests ultims anys?
Alliberar els cossos de les dones de la comercialització i l'obsessiva tirania del mercat.
Llibertat sexual.
Acabar amb tot tipus de violències contra les dones i dels homes entre si.
Igualtat de responsabilitats a la casa i en el treball.
Repensar les religions i la politica des del feminisme.
Erradicar el sexisme dels diferents aspectes culturals.
Reivindicar el feminisme.
El treball coeducatiu que estem desenvolupant des de fa ja alguns anys, ha obert el ventall de treball quan hem constatat en les ultimes investigacions que els nens homes sofreixen encara que en menor mesura del totalitarisme del mercat també, que la pressió de ser homes d'una determinada manera els limita a ells i va contra totes les dones, etc.
Des dels anys 90 hem buscat aquells valors que són comuns i bàsics en la educació de nenes i nens. Entre ells està el valor de la responsabilitat en tots els àmbits de la vida i sobretot de la cura de les persones, de la naturalesa i de la vida.
Un marc qualitatiu de l'escola coeducativa. Notes de Luz Martinez Ten per al debat
La campanya Educant en Igualtat ens ha permès treballar amb més de tres-cents professors i professores de totes les Comunitats Autònomes, en tallers de reflexió on hem abordat us reptes i obstacles per aconseguir una escola coeducativa.
En aquesta ponència, presentarem els objectius, activitats i recursos de la Campanya Educant en Igualtat, així com l'abast i els resultats que està tenint. Però també crec interessant apuntar algunes reflexions que han sorgit a partir de les trobades amb el professorat, en els quals ens plantegem la necessitat d'un nou salt en el concepte qualitatiu d'escola coeducativa .
Des d'una perspectiva històrica podem observar una primera etapa amb una escola fonamentalment dirigida a l'educació dels nens i l'evolució que gradualment s'estableix amb l'educació de les nenes. Un salt important es produeix en la Segona República quan entre els principis de la Reforma Educativa s'introdueix el concepte de Coeducació. L'arribada de l'Escola mixta, després del parèntesi que va suposar el règim Franquista amb l'escola segregada, representa una segona etapa d'enfortiment dels drets de les dones a l'educació, però com han posat de manifest diversos estudis sobre currículum ocult, aquest fet no va ser suficient i era necessari avançar cap a un model coeducatiu.
En aquest moment, el desenvolupament dels principis de la coeducació amb polítiques transversals i amb accions positives, està ocupant una tercera etapa, en la qual les lleis educatives i d'igualtat, ja han marcat els mínims necessaris per eradicar la discriminació sexista de l'espai educatiu i avançar cap a una educació en igualtat.
A aquest canvi estan contribuint les estratègies realitzades tant per les Institucions educatives i d'igualtat, com les pràctiques que es desenvolupen a partir de les xarxes de professorat, els centres de formació, les Universitats i els sindicats com FETE UGT. En l'evolució d'aquest nou paradigma, en el qual la coeducació passa a ser un dels pilars de l'escola democràtica, s'estableixen nous reptes que hem d'abordar a partir de l'experiència de la comunitat educativa i fixant clarament com és el model de centre educatiu que pot respondre a una formació en igualtat que prepari als i les alumnes per fer-se amb les regnes de la seva pròpia realitat com a dones i homes i afrontar com a ciutadans i ciutadanes, la realitat d'un món en transformació.
Des d'aquest enquadrament, vull parlar de la necessitat de transformar els centres educatius en espais coeducatius i democràtics, que estableixin les seves finalitats, organització, gestió, currículum i projecte de convivència des del reconeixement de la diversitat, en totes les seves possibilitats, amb l'objectiu de garantir la igualtat de drets, així com la plena participació de tots les persones que formen part de la comunitat educativa. Parlarem per tant, de la relació que existeix entre escola democràtica i coeducació. L'organització del centre. Els plans d'igualtat. La formació del professorat. El currículum i la incorporació d'una metodologia i continguts basats en el reconeixement i el respecte entre els sexes.
Els centres educatius democràtics s'han de dissenyar i organitzar des del concepte de la igualtat. Est el desafiament per a aquesta tercera etapa a la qual ens enfrontem en un món on vivim, malgrat els avanços, lluny de la igualtat real.
Llegir mes coses de la Luz Martínez Ten
*Fotografia: Luz Martínez Ten i Marina Subirats
Ana de Miguel Álvarez
És Doctora en Doctora en Filosofia per la Universitat Autònoma de Madrid i Professora Titular d'Universitat, Àrea de Filosofia Moral i Política, Universitat Rei Juan Carlos de Madrid.
Les seves línies d'investigació són: Teories feministes, Teories de la democràcia i Moviments Socials.
És Directora del curs Historia de la Teoria feminista, Madrid, Institut d'Investigacions Feministes de la Universitat Complutense des de gener 2005 succeint en l'adreça del curs a la filòsofa i teòrica feminista Celia Amorós.
Va realitzar la seva tesi doctoral sobre "Elits i participació política en l'obra de John Stuart Mill". Ha dedicat diversos treballs de recerca a la figura d'Alejandra Kollontai i les relacions entre feminisme i marxisme.
Ha dirigit a la Universitat Politècnica de Madrid un projecte fi de carrera titulat: "Dona i noves tecnologies: la informàtica com a camí cap a una tecnologia no genèrica".
Ana de Miguel és sens dubte un referent clau en l'anàlisi feminista a la societat actual.
Alguns dels seus textos que poden localitzar-se a la Internet:
- ELS FEMINISMES A TRAVÉS DE LA HISTÒRIA
*Cap1 - El feminisme premodern
*Cap.2 - El feminisme modern
*Cap.3 - NeofeminismE: els anys seixanta i setanta
*Cap.4 - El feminisme de la diferència - Ultimes tendències
- Els gèneres de la xarxa: els ciberfeminismes. per Ana de Miguel i Montserrat Boix
- El moviment feminista i la construcció de marcs d'interpretació: el cas de la violència contra les dones
- El conflicte classe-sexe-gènere en la tradició socialista. Clara Zetkin «El conflicte classe-sexe-gènere en la tradició socialista»
Els enllaços d'aquests texts son a Mujeres en Red
I no us perdeu, per cert, la seva "Carta oberta al Director de El País sobre els anuncis de prostitució".
Ana de Miguel intervindrà en la taula rodona: “Formació del *professorado en coeducació. Una assignatura pendent” el dissabte d'11.30 a 12.30
Propostes coeducatives per al canvi social. Notes de Montserrat Moreno Marimon.
La coeducació té com a objectiu col·laborar en la construcció d'una societat més justa, equilibrada i satisfactòria per totes i tots els seus components. L'escola actual participa de les característiques de la societat que l'ha creat i és, per tant, androcéntrica.
Veurem com es manifesta aquesta característica en els coneixements que transmet i en com els transmet. Analitzarem per què una metodologia que apunti a un canvi social ha de ser diferent i veurem per què el sistema vigent li interessa més parlar del fracàs escolar que de les característiques de l'ensenyament androcéntric que provoca aquest fracàs.
Explorarem vies alternatives per aconseguir objectius ignorats pels plans d'estudi.
Més sobre la Montserrat Moreno
Veurem com es manifesta aquesta característica en els coneixements que transmet i en com els transmet. Analitzarem per què una metodologia que apunti a un canvi social ha de ser diferent i veurem per què el sistema vigent li interessa més parlar del fracàs escolar que de les característiques de l'ensenyament androcéntric que provoca aquest fracàs.
Explorarem vies alternatives per aconseguir objectius ignorats pels plans d'estudi.
Més sobre la Montserrat Moreno
Ponència: identitats i igualtat en educació. Imatges que perduren, relats que construeixen. Rosa Marí Ytarte
Taula Rodona: “De l’escola mixta a la coeducació. Un recorregut pels pilars de la igualtat en educació”
*Universitat de Castella- La Manxa. Facultat de Ciències Socials. Educació Social.
La present ponència es planteja com a reflexió entorn de la idea d'igualtat i diferència en educació des d'una perspectiva de gènere i com aquestes poden articular el desenvolupament d'unes institucions educatives plenament coeducatives. Per a això, hem estructurat la intervenció en tres apartats:
1 . La construcció d'identitats diferenciades de gènere en la societat actual. Creiem important abordar, encara que sigui de forma introductòria, la pregunta sobre com es constitueixen avui les identitats de gènere, com esdevenim dones i homes concrets a partir de models estereotipats del masculí i el femení. La permanència d'aquests models, les distàncies entre els discursos educatius i les pràctiques socials quotidianes (també en les institucions educatives) configuren de forma “insistent” la divisió de rols sexuals i orienten els processos d’enculturització cap a la producció d'identitats profundament marcades pel seu caràcter de gènere. En aquest sentit, vam pensar la identitat com a “narració” sobre la pròpia individualitat i de les seves pertinences col·lectives. Identitat que, encara que dinàmica i oberta, està inscrita en processos de socialització en els quals el binomi nen-nena manté models i pràctiques socials que acaben per naturalitzar les diferències i afavorir la permanència de la desigualtat. En definitiva, aquest primer apartat aborda com ensenyem i aprenem aquests models i la possibilitat de transformació, des de l'educació, dels relats que ens conformen.
2 . La idea d'igualtat com a possibilitat per al desenvolupament de la coeducació. Transformar el relat. En aquest segon apartat i des d'un recorregut per les teories educatives que van configurar un model pedagògic que feia impossible qualsevol reconeixement de la diversitat, ens preguntem sobre la idea d'igualtat i de la seva força educativa, com possibilitadora d'una transformació real d'aquests models i pràctiques que sustenten la desigualtat de gènere. Des d'aquesta convicció, vam intentar desenvolupar una reflexió entorn d'unes estructures i pràctiques educatives que segueixen sustentant-se en nombroses ocasions en la idea de producció, de “fabricació de l'altre”, en paraules de Meirieu. La tasca o el repte educatiu seria, en aquest cas, la de poder trencar amb aquelles dinàmiques que perpetuen les desigualtats des d'uns relats en els quals la diferència està absent, o com en el cas del gènere, aquesta apareix com transversalitat o complement d'un “nucli” o estructura pedagògica que roman gairebé inalterable al llarg del temps. La igualtat en aquest sentit seria el compromís amb una transformació radical de les pròpies institucions educatives i de les condicions en les quals es desenvolupen els programes educatius.
3. Resistència del costum. En aquest últim apartat i a manera de conclusió, vam intentar presentar alguns dels pilars sobre els quals sustentar el desenvolupament de la coeducació. Des del marc de la Pedagogia Social, i situant-nos en l'espai socio-comunitari, vam abordar els espais educatius de la ciutat, des de les institucions educatives reglades i no reglades, als espais i programes educatius que configuren les trajectòries educatives de la infància. Des de la seva necessitat de transformació i en certa manera de la seva mateixa possibilitat de constituir-se en una doble adreça: com accions educatives diverses i inclusives i com pràctiques no diferenciades respecte del gènere.
*Universitat de Castella- La Manxa. Facultat de Ciències Socials. Educació Social.
La present ponència es planteja com a reflexió entorn de la idea d'igualtat i diferència en educació des d'una perspectiva de gènere i com aquestes poden articular el desenvolupament d'unes institucions educatives plenament coeducatives. Per a això, hem estructurat la intervenció en tres apartats:
1 . La construcció d'identitats diferenciades de gènere en la societat actual. Creiem important abordar, encara que sigui de forma introductòria, la pregunta sobre com es constitueixen avui les identitats de gènere, com esdevenim dones i homes concrets a partir de models estereotipats del masculí i el femení. La permanència d'aquests models, les distàncies entre els discursos educatius i les pràctiques socials quotidianes (també en les institucions educatives) configuren de forma “insistent” la divisió de rols sexuals i orienten els processos d’enculturització cap a la producció d'identitats profundament marcades pel seu caràcter de gènere. En aquest sentit, vam pensar la identitat com a “narració” sobre la pròpia individualitat i de les seves pertinences col·lectives. Identitat que, encara que dinàmica i oberta, està inscrita en processos de socialització en els quals el binomi nen-nena manté models i pràctiques socials que acaben per naturalitzar les diferències i afavorir la permanència de la desigualtat. En definitiva, aquest primer apartat aborda com ensenyem i aprenem aquests models i la possibilitat de transformació, des de l'educació, dels relats que ens conformen.
2 . La idea d'igualtat com a possibilitat per al desenvolupament de la coeducació. Transformar el relat. En aquest segon apartat i des d'un recorregut per les teories educatives que van configurar un model pedagògic que feia impossible qualsevol reconeixement de la diversitat, ens preguntem sobre la idea d'igualtat i de la seva força educativa, com possibilitadora d'una transformació real d'aquests models i pràctiques que sustenten la desigualtat de gènere. Des d'aquesta convicció, vam intentar desenvolupar una reflexió entorn d'unes estructures i pràctiques educatives que segueixen sustentant-se en nombroses ocasions en la idea de producció, de “fabricació de l'altre”, en paraules de Meirieu. La tasca o el repte educatiu seria, en aquest cas, la de poder trencar amb aquelles dinàmiques que perpetuen les desigualtats des d'uns relats en els quals la diferència està absent, o com en el cas del gènere, aquesta apareix com transversalitat o complement d'un “nucli” o estructura pedagògica que roman gairebé inalterable al llarg del temps. La igualtat en aquest sentit seria el compromís amb una transformació radical de les pròpies institucions educatives i de les condicions en les quals es desenvolupen els programes educatius.
3. Resistència del costum. En aquest últim apartat i a manera de conclusió, vam intentar presentar alguns dels pilars sobre els quals sustentar el desenvolupament de la coeducació. Des del marc de la Pedagogia Social, i situant-nos en l'espai socio-comunitari, vam abordar els espais educatius de la ciutat, des de les institucions educatives reglades i no reglades, als espais i programes educatius que configuren les trajectòries educatives de la infància. Des de la seva necessitat de transformació i en certa manera de la seva mateixa possibilitat de constituir-se en una doble adreça: com accions educatives diverses i inclusives i com pràctiques no diferenciades respecte del gènere.
Gemma Lienas ens oferirà la Conferència Inaugural
Gemma ens oferirà la Conferència Inaugural de les Jornades
Dijous 14 d'octubre de 2010
A les 18.30
Difícil resumir en poques línies la trajectòria de l'escriptora Gemma Lienas.
La vam conèixer fa alguns anys com a autora del Diari Lila de la Carlota, després va arribar el Diari Vermell de la Carlota sobre educació sexual per a adolescents, o el Diari Blau de la Carlota sobre la vivència de la violència de gènere des d'una mirada adolescent.
La seva mirada crítica, que plasma no només en els seus llibres -és especialista en literatura per a joves i adolescents- sinó també en les seves col·laboracions habituals en els mitjans de comunicació, ens ajuden a detectar les múltiples discriminacions reals que encara existeixen en la vida de les dones i de les nenes.
Gemma Lienas i Massot és una escriptora catalana. Llicenciada en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona, va exercir com a professora i editora abans de començar a escriure.
Des de 1985, Gemma Lienas ha escrit i publicat un gran nombre d'obres literàries destinades a adults, joves i infants. La seva primera obra publicada és Cul de sac, una novel·la juvenil publicada el 1986.
Un dels seus personatges més coneguts és la Carlota, protagonista d'alguns dels seus llibres com: ‘El diari lila de la Carlota', ‘El diari vermell de la Carlota o ‘Així és la vida, Carlota”. Destaquen també novel·les com: ‘El final del Joc, Atrapada al mirall, ‘Una nit, un somni” o “Bitllet d'anada i tornada”, centrades cadascuna en un conflicte psicològic. D'altra banda, com a activa feminista, també ha escrit assaigs sobre diferents temes lligats al món de la dona, per exemple: ‘Rebels, ni putes ni submises” o ‘Pornografia i vestits de núvia.”
La seva obra ha estat traduïda a diverses llengües (alemany, basc, eslovè, italià, portuguès, brasiler, gallec i serbocroa
Aquí t'enllacem alguns dels materials de la Gemma
I aquí tens la seva bibliografia en català
Pots seguir-la al seu bloc:
http://gemmalienasmassot.blogspot.com/
I a Facebook
Maribel Cárdenas
Maribel Cárdenas és diplomada en Educació Social per la Universitat Autònoma de Barcelona, i ha realitzat el Màster “Intervenció Integral en Violència Domèstica” i el Postgrau “Gènere i Igualtat d’Oportunitats”, tots dos de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Ha estat Agent de gènere i Igualtat d’Oportunitats, Responsable del Pla Operatiu contra la Violència vers les Dones de l’Ajuntament de Barcelona i Cap de la Secció Tècnica del Pla d’Igualtat de la Diputació de Barcelona. Des de l’any 2007 és la Cap de l’Oficina de Promoció de Polítiques d’Igualtat Dona-Home de l’Espai Francesca Bonnemaison de la Diputació de Barcelona
Es professora del Màster “Models i instruments de politiques de gènere” de la Universitat de Barcelona, i professora del Postgrau “Desenvolupament de les Polítiques de gènere locals” de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Ha impartit multitud de cursos, seminaris i conferències sobre polítiques de gènere i violència de gènere, així com diferents publicacions en aquestes matèries.
dimarts, 12 d’octubre del 2010
Montserrat Moreno i Marimón
És una de les històriques en el món de la coeducació. L'any 1986 va editar el llibre Com s'ensenya a ser nena: el sexisme a l'escola que ens ha ensenyat molt sobre estereotips sexistes i reptes educatius.
Montserrat Moreno i Marimon és actualment catedràtica emèrita de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona.
Va ser una de les creadores del IMIPAE (Institut Municipal d'Investigació en Psicologia Aplicada a l'Educació) en el qual va ocupar el càrrec de Directora d'Investigacions.
És fundadora i directora de el “*Seminari Interdisciplinària d’*Estudis de *Gènere” de la Facultat de Psicologia de la UB.
Pertany a la Comissió Permanent del IIEDG (Institut Interuniversitari d’Estudis de Dona i Gènere) i coordina la “Comissió d’Activitats” del mateix Institut.
És autora de 14 llibres molts d'ells dedicats a qüestions de gènere. Entre els últims dedicats a aquesta temàtica es troben:
. Els temes transversals
. El coneixement del mitjà: La transversalitat des de la coeducació. (Materials per a la coeducació)
. Del silenci a la paraula (amb altres autores)
. Resolució de conflictes i aprenentatge emocional: Una perspectiva de gènere (Amb *Genoveva Sastre)
El mes que ve apareixerà el seu últim llibre titulat:
Com construïm universos. Amor cooperació i conflicte. (Ed. *Gedisa)
El convenciment que la transformació social passava per la transformació individual i que aquesta precisava d'una educació diferent, em va portar a estudiar pedagogia en la Universitat de Barcelona. En acabar la llicenciatura vaig arribar a la conclusió que calia conèixer el funcionament mental humà per aixó vaig anar a estudiar psicologia a la Universitat de París. En aquella època i en aquella ciutat tot semblava possible, excepte l'objectiu que m'hi havia portat. Conèixer el funcionament mental humà em semblava cada vegada més la tasca de tota una vida a la qual només era possible aproximar-se a través de la investigació (...). Al meu retorn a Espanya vaig fundar a Barcelona, al costat de Genoveva Sastre, l' IMIPAE (Institut Municipal d'Investigació en Psicologia Aplicada a l'Educació) que tenia com a objectiu la investigació per al desenvolupament personal a través de l'educació. En aquesta institució vaig ocupar el càrrec de directora d'investigacions. L'aprenentatge de la resolució de conflictes i les relacions entre els aspectes cognitius i emocionals és un tema en el qual -des d'una perspectiva de gènere- segueixo investigant des dels anys vuitanta fins a l'actualitat. Sóc Professora de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona -universitat que em va concedir el Premi Extraordinari de Doctorat- en el Departament del qual de Psicologia Bàsica imparteixo classes, dirigeixo el Laboratori de Processos Cognitius i Emocionals i coordino el seminari Interdisciplinar d'Estudis de Gènere, del que sóc fundadora.
Montserrat Moreno impartirà la Conferència “Propostes coeducatives per al canvi social” El dissabte 16 d'octubre de 12:30-13:30h Conferencia.
Luz Martínez Ten: estratègies per a la coeducació
Luz Martínez Ten té una àmplia experiència en interculturalitat, coeducació i polítiques d'igualtat. És autora de nombrosos textos, guies i manuals especialment útils i un reconegut prestigi en el moviment feminista pel seu treball en àmbit educatiu.
Secretària de Polítiques Socials de FETE UGT. Llicenciada en Ciències de l'Educació completà els seus estudis amb un master de gènere a la Universitat Complutense i amb cursos de doctorat en Polítiques Socials i Migracions en la Fundació Ortega i Gasset. Al llarg de la seva trajectòria professional i vital ha desenvolupat nombrosos projectes i accions relacionades amb la coeducació.
Destaquem entre altres el seu paper com a experta d'igualtat en projectes de Cooperació al Desenvolupament. Campanyes de sensibilització en igualtat en centres escolars. Professora en diverses universitats i organitzacions en temes d'igualtat. D'altra banda ha escrit nombroses publicacions relacionades amb la igualtat. El primer llibre: “Orientació per a una Educació No Sexista” l' escriu amb Ines Alberdi i és publicat pel Ministeri d'Educació.
Altres publicacions són. “Guia de formació política i social de les dones” amb set reedicions, escrit amb l'Amélia Valcarcel i Rosa Escapa. És coautora de la "Guia de formació per a dones directives” i de “Deu raons per a la igualtat” editades per la Direcció General d'Ocupació de Catalunya. La seva darrera publicació és la “Guia per a la formació en Igualtat” editada per ISCOD UGT i el “El viatge de Laila. Guia de sensibilització sobre la tracta de persones amb finalitats d'explotació sexual” editada per l'Institut de la Dona i el Ministeri d'Educació. A més, participa activament en el moviment feminista des de fa més de 25 anys, col·laborant amb diferents grups en el desenvolupament d'una teoria i pràctica de la igualtat.
Actualment com a Secretària de Polítiques Socials dirigeix la Campanya Educant en Igualtat, un programa en el qual *FETE UGT col·labora amb el Ministeri d'Igualtat i l'Institut de la Dona, que està tenint una gran repercussió en tota Espanya, i del que ens parlarà en la seva exposició.
Acaba de publicar en el seu blog aquesta nota sobre les perspectives de les Jornades ...
Com sol succeir quan preparem un esdeveniment d'aquestes característiques, ens hem vist immerses en un intens debat sobre la situació de les polítiques i pràctiques coeducatives actuals. Les reflexions ens han portat a visibilizar el camí que hem recorregut en els últims anys. Després dels treballs de recerca que es van començar a realitzar en els anys vuitanta per delimitar les variables i influència que conflueixen en el curriculum ocult, discriminant a les nenes i a les dones, arribem a la primera dècada del segle XXI amb la certesa que l'escola democràtica ha de viure una profunda transformació que integri la igualtat de dones i homes com un pilar fonamental tant en l'organització i gestió del centre, com en la pràctica educativa o el curriculum escolar. El moviment a favor de la coeducació, que va començar sent molt minoritari en els seus inicis, avui s'ha convertit en un dels eixos més interessants en el marc de la renovació pedagògica, plantejant qüestions fonamentals com són: la prevenció de la violència de gènere, la formació del professorat, les metodologies participatives i democràtiques, l'educació de l'autonomia, la cura i els afectes, la incorporació dels sabers de la meitat de la humanitat als continguts oficials, l'orientació no sexista i el projecte vital, o la formació per a la plena participació i la democràcia de les futures ciutadanes i ciutadans. No estem parlant, per tant, del projecte d'una assignatura, ni de la realització d'activitats aïllades. El que ens proposem en aquestes jornades és traçar el full de ruta d'un model educatiu que incorporant la coeducació com a marc de referència en el cor del sistema educatiu. Els objectius coeducatius entronquen amb un model d'escola que necessita reinventar-se per respondre als desafiaments d'una societat que està canviant a un ritme vertiginós, dotant a les alumnes i alumnes dels coneixements, valors i actituds democràtics, necessàris per compartir la vida en igualtat. La coeducació, com altres projectes feministes, s'ha anat articulant-se en xarxa, a través de diferents iniciatives, creant espais d'intercanvi d'experiència, reflexió, anàlisi i recolçament en els diferents àmbits del sistema educatiu, fins a convergir en un marc legal que avui ha de desenvolupar-se com una pràctica generalitzada del sistema educatiu.
La Luz intervindrà en la taula rodona “De l'escola mixta a la coeducació. Un recorregut pels pilars de la igualtat en l'educació." el dijous de 19.30 a 20 30 i en la Clausura de les Jornades el dissabte a les 13.30.
diumenge, 10 d’octubre del 2010
Amparo Tomé
Llicenciada en Filologia anglesa per la Universitat de Salamanca en 1970.
Llicenciada en Filologia anglesa per la Universitat de Salamanca el 1970. Diplomada en Psicologia i Sociologia de l'educació per l'Institut of Education London University.
Màster a Sociologia de l'educació per l'Institut of Education London University. Docent en instituts de secundària com a professora d'anglès i ètica a Barcelona.
Ha realitzat una important activitat investigadora a la Universitat Autònoma de Barcelona en temes de Gènere i Educació a nivell nacional i internacional.
Així mateix ha estat directora de la publicació Quaderns per a la Coeducació de l'Institut de Ciències de l'Educació de la UAB. I ha estat professora de Sociologia a l'UAB.
També ha estat directora del Projecte d'Educació en valors en l'Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona i autora d'articles, capítols de llibres i publicacions en revistes d'educació especialitzades i editorials nacionals i internacionals.
És també coordinadora de la Xarxa Internacional, Estatal i Mediterrània de Ciutats Educadores.
Trobarás materials d'Amparo Tomé a la web Educando en Igualdad
dimarts, 5 d’octubre del 2010
Roser Font, una enamorada de la professió docent
Roser Font és mestra, llicenciada en psicologia.
Ha treballat com a mestra a l'escola rural durant més de 15 anys i després com a professora d'ESO.
Membre d'UGT des de fa 12 anys va estar al capdavant de la Secretaria General de la FETE-UGT de Comarques Gironines abans d'assumir la Secretaria General de FETE-UGT CATALUNYA l'any 2008.
"Soc a la FETE perquè crec que l'educació és la millor eina per al progrés social i perquè tothom tingui les mateixes oportunitats" diu Roser Font, compromesa amb l'educació també en l'àmbit internacional no només des de la responsabilitat que assumeix a FETE sinó també a través de la seva militància personal en projectes d'educació i cooperació.
Roser Font és una enamorada de la professió docent. Creu que els canvis només són possibles a partir del compromís i de la lluita de manera col·lectiva.
Al capdavant de FETE-UGT Catalunya aposta de manera clau per la formació del professorat i de manera especial per la formació en valors: coeducació, educació per a la ciutadania, educació per al desenvolupament, etc.
Com a Secretària General de FETE-UGT Catalunya, Roser Font té prevista la intervenció en la inauguració de les jornades, el dijous 14 d'octubre a les 17.30 i a la clausura el dissabte 16 a les 13.30, però esperem amb interès les seves intervencions en els múltiples debats que es produiran en les diferents sessions de treball.
Podeu conèixer-la una mica més a través del seu nou blog: http://treballemperleducacio.blogspot.com/
Seguir-la en Facebook
Aquest és el moment en el qual es va presentar en el passat mes de maig a Barcelona la campanya "Educant en Igualtat".
http://www.youtube.com/watch?v=MRP7vB1TqhM
*Fotografia: Roser Font. Nicaragua estiu 2010
Coeducació i escola. Notes de Carmen García Colmenares
Aquí teniu un avanç del plantejament de Carmen García Colmenares per a la seva intervenció en les Jornades de Coeducació.
Carmen participarà en la Taula Rodona: “Formació del professorat en coeducació. Una assignatura pendent" el Dissabte 16 d'octubre a les 11.30
En aquests moments i malgrat del temps transcorregut, ens trobem amb una sort de ceguesa de gènere que confon igualtat real amb igualtat formal i fa que el professorat no consideri prioritària la introducció de la perspectiva de gènere a les aules. Aquesta ceguesa de gènere fa que no es prenguin mesures pertinents per eliminar les discriminacions existents, com s'assenyala en l'informe de 2004 del grup d'especialistes de la Direcció general de Drets Humans de la Comissió Europea. Més recentment, en la Recomanació CM / *Rec (2007) 13. Comitè de Ministres als Estats membres sobre la igualtat entre la dona i la incorporació d'homes en l'educació, s'assenyalen una sèrie de propostes encaminades a un canvi més profund que afecti a les actituds del professorat.
No podem oblidar que les pràctiques en els quals està immers l'aprenentatge tenen un important pes, i que els contextos on es desenvolupen no són neutrals ni aliens a la cultura on es produeixen. Aprendre, per tant és inseparable de la pràctica, de manera que no solament aprenem coneixements sinó també un conjunt de pràctiques socials i els valors als quals van associades aquestes pràctiques. Per tant, caldria analitzar i reflexionar com aquests avanços són rebuts per l'alumnat de formació inicial i el professorat en exercici.
Pel que fa a les i els estudiants de magisteri ens trobem amb una sèrie de resistències que, en molts casos, neguen l'existència de desigualtat i la discriminació, malgrat les cridaneres evidències dins de les seves pròpies aules (elecció majoritària de dones de l'especialització d'infantil, existència d'harem pedagògic en la representativitat en els consells i claustres, inexistència de genealogies femenines,...). En altres casos, apareix el fenomen de la *ventriloquia com assenyalen les pedagogues feministes, on les i els estudiants repeteixen de manera *mimética l'escoltat a l'aula, però que en haver estat assimilat de manera no significativa, no genera reestructuració en el pensament i per tant no produeix modificació d'actituds.
En relació amb el professorat en exercici una gran majoria de docents considera la coinstrucción dels sexes com a sinònim de coeducació , oblidant que el model educatiu que subjeu ( escola mixta) respon a un model masculí generalitzat en considerar l'àmbit del públic com a prioritari a través de les representacions en dels textos i materials, en l'ocupació dels espais escolars, en el llenguatge, deixant que l'àmbit privat (domestico) continuï sent competència de les dones.
Algunes de les propostes que es plantegen guarden relació amb la transversalitat de gènere (*mainstreaming ) perquè en la formació inicial i contínua s'incloguin continguts que permetin reflexionar com afecten les creences , prejudicis i expectatives del professorat en les seves pràctiques docents i quines mesures s'haurien d'emprar per eliminar les desigualtats existents.
divendres, 1 d’octubre del 2010
¿Que es la coeducació? María Dolors Renau
Maria Dolors Renau, psicóloga i pedagoga, conduirà
el taller TALLER 4
Divendres 15 d'octubre 2010 de 18.30 a 20.30
Aprendre a relacionar-se de forma positiva. Adolescència i amor des de la perspectiva de gènere a les Jornades Internacionales de Coeducació.
La podeu seguir al seu bloc:
http://blocmariadolorsrenau.blogspot.com/
Subscriure's a:
Missatges (Atom)